divendres, 12 de gener del 2018

Ulldevellut






Era una nena que es deia Hermínia, que als dotze anys volia ser pastora, però la seva família era molt pobra, tots eren pagesos.
En aquella època, les noies havien de cosir i estar ajudant les mares a fer el menjar, si eres filla de família rica t'ensenyaven francès i piano; als nois els reservaven els estudis i dins dels oficis humils, el de pastor.
I ho va aconseguir, va ser pastora.
Un dia el pare de l'Hermínia, va veure uns ases atacats per un ós.
L'Hermínia va marxar muntanya amunt amb el ramat, no tenia por.
Quan va pujar a la muntanya, va trobar l'ós que atacava als ases, el va amagar i se'l va emportar a casa seva.

Quan el pare i l'Hermínia van pujar a la muntanya amb el ramat, uns homes van entrar a casa seva i es va endur l'ós al circ, i després a un lloc que semblava una granja amb gallines...



Francesc Delgado
  • Per pensar per comentar:
  • Tens aguna àvia que t'expliqui coses de temps passats?
  • Saps com es vivi fa cent anys?
  • Què haguessis fet tu si fossis l'Hermínia?
a

11 comentaris:

  1. Tanit.B.L18 de febrer del 2018, a les 17:15

    M'està agradant i aixó que al principi no el volia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna18 de febrer del 2018, a les 17:52

      Hola Tanit.
      M'alegra que t'agradi. És una història tranquil.la, però també hi ha intriga.
      Fins aviat

      Elimina
  2. Tanit.B.L20 de febrer del 2018, a les 8:11

    Bon dia.
    Jo,personalment crec que l'Hermínia és una mica capgrossa perquè fins que no te el que vol no para de demanar-ho

    ResponElimina
  3. Anna20 de febrer del 2018, a les 17:47

    Bona tarda Tanit.
    Sí que és una mica tossuda l'Hermínia, però de vegades la tossuderia és una bona qualitat, no creus?
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Laia C. M.20 de febrer del 2018, a les 20:20

      No sé jo si es veritat lo de tossut, perqué amb els meus pares no funciona gaire.

      Elimina
    2. Anna20 de febrer del 2018, a les 22:31

      Bona resposta Laia. M'ha fet riure una mica. Però jo pensava més aviat amb ser tossut amb un mateix, amb intentar fins al final les coses que et proposes.
      Bona nit.

      Elimina
  4. Tanit.B.L21 de febrer del 2018, a les 9:24

    Me l'he acabat en un cap de setmana.És trist i a la vegada emocionant.
    El recomano molt!!

    ResponElimina
  5. Júlia.I.C21 de febrer del 2018, a les 18:35

    M'ha encantat aquesta frase:QUI TÉ SALUT I LLIBERTAT ÉS RIC I NO HO SAP.És preciosa,i tens tota la raó Tanit jo també el recomano molt!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna21 de febrer del 2018, a les 20:33

      Hola Tanit i Julia.
      A mi m'agraden aquests llibres que tenen barreges de sentiments. A vosaltres també?
      I també m'agrada molt que t'hagis fixat en una frase.
      Una abraçada a les dues

      Elimina
  6. Eric.V.T23 de febrer del 2018, a les 12:39

    El principi del llibre es una mica lios,però després de la pagina 20 ja
    s´enten.Cada dia m´agrada mes aquest llibre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna23 de febrer del 2018, a les 18:36

      Hola Eric.
      A tu t'agradaria ser pastor?
      Quins avantatges i desavantatges hi trobes?
      Fins ara.

      Elimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)