divendres, 12 de gener del 2018

El jardí secret


Després de perdre els pares a l’Índia a causa d’una epidèmia, Mary Lennox, una nena de nou anys malcriada i insuportable, viatja a Anglaterra per anar a viure amb el seu oncle, Archibald Craven, que no sembla disposat a mostrar cap mena d’interès per ella. 
Per si això fos poc, la nova llar de la Mary és una mansió perduda enmig del no-res, amb més de cent habitacions, la majoria de les quals tancades amb pany i clau.
Només la jove criada de la casa, una noieta anomenada Martha, sembla disposada a perdre el temps amb la Mary, explicant-li coses sobre la casa, els camps que l’envolten i un misteriós jardí tancat des de fa anys; tants, que ja ningú no recorda ben bé on és.

Frances Hodgson Burnett


  • Per pensar i comentar:
  • Penses que és un llibre bastant realista?
  • Has somniat alguna vegada en descobrir un lloc secret?
  • Com definiries el caràcter de la Mary?
  • Has vist alguna pel.lícula on Anglaterra domini l'Índia?

26 comentaris:

  1. Hola jo vaig pel capitul 7 i em dona molta intriga amb el misteri

    ResponElimina
  2. Hola Ariadna.
    I de moment, quin personatge trobes més interessant?
    Fins ara

    ResponElimina
  3. Hola Anna trobo que la senyora Medlock es molt misteriosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei Ariadna, penso el mateix, però de vegades penso que ho fa expressament de ser misteriosa, no sé, per donar-li fantasia a la vida.
      Fins aviat

      Elimina
  4. Hola Anna, No m´agradat el llibre es una mica lent per a mi. Entenc que a altres persones els i agradi, però tothom te els seus gustos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdó he escrit "i" encontes de hi.

      Elimina
    2. Hola Carla.
      Tens raó, cadascú té els seus gustos. Si pots, canvia de llibre. De tota manera, i per si no pots, et diré que poc a poc van passant més coses i hi ha més aventura i intriga.
      Un petó

      Elimina
  5. Hola Anna estic per la pàgina 15.
    El principi és una mica lent peró de mica en mica em va agradant més, espero que la resta del llibre es vagi animant més i si no ja t'ho diré.
    També crec que és una mica liós amb els noms jo els hi hagués posat un nom més típic.
    Molts petons Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Paula.
      A mi de vegades també em costen els noms dels personatges d'un llibre, però he descobert que si els pronuncio dues o tres vegades en veu alta ja no se'm fan tan estranys (si vols prova-ho)
      Una abraçada

      Elimina
    2. ola Anna he provat el que em vas dir dels noms, i la veritat és que funciona la mar de bé (Gràcies per el truc ). Ara estic en una part súper interessant i intrigant, espero que la resta del llibre també ho sigui .
      Una abraçada molt forta .

      Elimina
    3. NOOOOO M'HE DESCUIDAT DE LA "H" A HOLA HO SENTO.

      Elimina
    4. Bon dia Paula.
      No sé per què però sempre em fa feliç quan algú em diu que s'ho passa bé llegint.
      Què en penses de la Mary?
      Fins aviat

      Elimina
  6. Hola Anna soc la Isona. Aquest llibre s'està fent molt llarg i molt avorrit estic per la pàgina 46.Es normal?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda Isona.
      Qualsevol llibre a qualsevol persona li pot semblar llarg i avorrit, és normal: hi ha dues solucions, o canvies de llibre, o intentes trobar-li les coses bones.
      Un petó

      Elimina
    2. Hola Anna tens rao intentare trobar les coses bones.
      Gràcies.

      Elimina
    3. Que tinguis sort Isona. Però si no, no et preocupis, canvia de llibre.
      Fins aviat

      Elimina
  7. és molt emocionant m'ha agradat aquesta frase "No és màgia si no blanca com la neu " I a tu que t'agrada?

    ResponElimina
  8. perdó al mig de màgia i si i va negra la frase és No és màgia negra si no blanca com la neu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Júlia.
      Suposo que saps la diferència entre màgia blanca i màgia negra, però a mi també m'agrada que digui blanca com la neu. D'aquest llibre una de les coses que m'agraden és com tracta el caracter de la Mary, que va canviant a mesura que se sent estimada.
      Fins aviat

      Elimina
  9. Tens molta raó al principi la Mary em feia por perqué en el llibre diu que tenia la cara grogenca :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Júlia.
      No recordo això de la cara groguenca, però a mi el que no m'agradava era que se sentia com supereior als altres.
      Un petó

      Elimina
  10. Hola Anna, m'acabo d'acabar el llibre (El jardí secret).
    No hi ha il·lustracions, però jo crec que no fan falta perquè ho defineixen tot molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mariona.
      Tu series capaç de fer una il.lustració per aquest llibre?
      Què et sembla això de llegir coses que fa més de cent anys que es van escriure?
      Fins ara.

      Elimina
  11. Hola Anna, crec que si que seria capaç de fer una il·lustració per aquest llibre.Però potser hi hauria gent que no li agradaria perquè tothom té una manera diferent de pensar i imaginar-se les coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé Mariona!
      I no et pensis, segurament a tothom li agradaria.
      Si per casualitat la fas, me la deixaràs veure quan ens trobem a la biblioteca?
      Una abraçada

      Elimina
  12. Hola Anna!
    Jo ja he acabat el llibre però no m'ha agradat gaire.Em sembla molt lent però el que més m'ha agradat és quan descriu el jardí secret.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.